Diuen que mai no és tard quan arriba, i finalment el dia d'inaugurar el meu bloc ha arribat. QUINA EMOCIÓ!!. Fa més d'un any que li don voltes, que anoto idees i que intento donar forma a diferents pensaments i a donar importància a totes les gotes de la meva pluja d'idees. I realment hi ha hagut una gran pluja, una borrasca que dura des de novembre de 2011. Cal dir que amb varis anticiclons entre mig que han donat un cert repòs.
Un any després, poso a la xarxa un instrument que em permetrà donar llum a aquestes idees, més ben o mal plantejades, ja que al cap i a la fi formen part del meu aprenentatge.
Mentre escric aquestes línies m'acompanya la banda sonora d'Amelie, que precisament em transmet aquest anar i venir en els meus pensaments i aquesta recerca de la línia que volia per el meu bloc.
Creureu, si hi ha algú que em llegeixi, que no obria el meu bloc perquè no li trobava el títol adequat? Tenia clar que havia de ser un bloc que em permetés reflexionar sobre diferents temes i aspectes de l'educació, i que transmetés la importància d'un mot que m'acompanya des de què vaig estudiar la carrera d'educació social. La MIRADA.
Què important és saber mirar!; Miram i veim el què hi ha?, miram el què ens convé?, el què no ens fa por?, com miram aquells infants que passen desapercebuts?, passen desapercebuts perquè no els miram?, què senten els infants quan els miram amb amor?...
I perquè mirades sense filtres? doncs perquè penso que les mirades sinceres i útils són aquelles que veuen el què hi ha, sense prejudicis i sense esperar res a canvi.
Intentaré anar reflexionant sobre diferents mirades i aspectes educatius que per a mi siguin interessant compartir.
Creureu, si hi ha algú que em llegeixi, que no obria el meu bloc perquè no li trobava el títol adequat? Tenia clar que havia de ser un bloc que em permetés reflexionar sobre diferents temes i aspectes de l'educació, i que transmetés la importància d'un mot que m'acompanya des de què vaig estudiar la carrera d'educació social. La MIRADA.
Què important és saber mirar!; Miram i veim el què hi ha?, miram el què ens convé?, el què no ens fa por?, com miram aquells infants que passen desapercebuts?, passen desapercebuts perquè no els miram?, què senten els infants quan els miram amb amor?...
I perquè mirades sense filtres? doncs perquè penso que les mirades sinceres i útils són aquelles que veuen el què hi ha, sense prejudicis i sense esperar res a canvi.
Intentaré anar reflexionant sobre diferents mirades i aspectes educatius que per a mi siguin interessant compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada