SABER MIRAR

Podem trobar moltes definicions del verb MIRAR, algunes d'elles són: -fixar la vista en un objecte "es va mirar al mirall"; -observar les accions d'una persona "mirar com passa la gent"; -pensar, sospesar "mira bé el que fas"; -apreciar, estimar, tenir en compte "aquest mestre mira molt per els alumnes"...

Quan miram ens refereim a l'acció voluntària d'entendre les coses, quan miram intentam comprendre les coses. L'acció de mirar, per  tant,  pot transformar, fer créixer i d'alguna manera ens connecta als nostres sentiments, a la nostra intel·ligència, a les nostres accions.

Per altra part, quan parlam de veure ens referim a percebre sensorialment per mitjà de la vista.

Sabem mirar, doncs?, o simplement estam preparats per veure i no comprendre el que veim?

 

Normalment quan miram els infants, el que veim primer són les seves conductes: el què fan, el què diuen (o callen), com actuen, com es mouen... Però tot això són, al cap i a la fi, parts de la seva totalitat, de l'aquí i ara en un moment del seu desenvolupament i en un espai concret, afegint les expectatives que poguem tenir nosaltres envers el que veim.

Mirar és la capacitat de dotar de significat a una situació concreta, i depenent de com ho facem les conseqüències derivaran cap un sentit o un altra. 

Seguint el llibre de Lola Arrieta i Marisa Moresco "educar des del conflicto", penso que és important tenir en compte:

LES MIRADES QUE NO RESULTEN:

• Mirar de forma estàtica: prescindint de la capacitat de canvi dels nins/es. " Aquest nin/a és.... així"
• La mirada legal, reduccionista de la realitat: " aquest nin/a és dolent"
• La mirada absentista: "allà ell", "no en faré cas i ja està!

LES MIRADES QUE RESULTEN:

• Mirar als infants de manera descriptiva: "aquest infant ara està així "
• Mirar en perspectiva: per tal de cercar i comprendre tenint en compte l'espai, el temps o altres condicionants. "què deu tenir aquest dies?, Que ens deu voler dir amb aquesta conducta?..."
• Mirada d'autoritat racional: pensant en què podem fer nosaltres per reorientar la conducta.

Amb tot això penso que no podem deixar de banda la feina d'aprendre a mirar i per tant oferir als nostres alumnes temps i interés per comprendre el que veim.