UNA MIRADA PER REFLEXIONAR

QUÈ FARÍEM SI ELS DINERS NO IMPORTESSIN?
 
Fa dies que don voltes a aquest tema, a les accions que realitzam, a com vivim... totes les notícies estan relacionades amb els diners, amb el valor de les coses, amb què tenim, amb l'èxit aconseguit... I no en qui som i què fem per ser. No ens fixam en què podem fer sols per sentir-nos bé, satisfets, lliures!!!

Tan de bo poguessim pensar amb que desitjam de tot cor i poder-ho dur a terme!

i tu...què faries si els diners no importessin?

MAFALDA DIXIT

Ja ho comentava l'altre dia, els infants volen aprendre coses que per ells siguin significatives, Na Mafalda ens ho demostra clarament.

COM APRENEM?

Pensam que potser els infants no són prou espavilats per pensar i aprendre per ells mateixos?

És per això què els mestres tendim a preparar unes classes estandarts on els infants trobin fàcilment solucions als seus dubtes? i per tant no frustrem el seu desenvolupament emocional?

Com afirmen Basedes i altres autors al llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil, "no s'ha de minusvalorar el que els nens saben i aporten a les situacions educatives; no menystenir tampoc la seva capacitat per manegar-se en situacions complexes"

Aquest vídeo (programa emès per TV3 "MESTRES") podem veure diferents maneres d'organitzar una classe i de preparar als alumnes per a crear el seu propi aprenentatge, la importància d'una educació lenta i del respecte pels ritmes de cada infant.

Per tot això cal ser conscients que hem de mirar als infants amb totes les seves potencialitats i deixar que ens sorprenguin amb els seus propis descobriments que permentrant assimilar millor els continguts desitjats.

COM MIRAM?

Som taujà per acib

 

Vegent aquest video em demano, què diríem nosaltres si tinguéssim una estona per pensar amb el què ens agradaria ser si ens deixessin triar.“...m’agradaria ser com un tractor per enfonsar els peus a la terra”, que diríem si ens deixessin somniar “...ser gran per regalar la sabiduria als joves...”, que desitjaríem, “...o ser petit i no saber res...”, que diríem de la gent del nostre poble “...prest seràn tres, això si que mola, són i seran...”, què ens aporten i què aprenem d’ells “...quan estrenyo la seva mà sento la força de la vida”, què diríem que hi ha en els llocs on no hem accedit mai “... una escala que va als nuvols”..., i sobre les coses que ens preocupen? “...com per tenir al·lota ara, amb totes les coses que jo ara tenc al cap...!” què fem davant les coses quotidianes “...m’agraden les faroles encara que estiguin apagades, són diferents...”, em demano quina actitud tenim davant allò que no coneixem “...lo normal sembla, a vegades diferent, m’agrada que els nins sàpiguen qui soc, perquè soc com el vent, sempre en moviment...”

Però què diríem si ens demanessin com som? “... el millor és ser un mateix, seguir el nostre propi camí...”

SEGURAMENT, MOLTS PODRÍEM "FER NOSTRES" LES  PARAULES DE JUAN MATEO.

Aquest vídeo ens mostra que el què sent una persona amb una paràlisi cerebral potser exactament el que sent i pensa qualsevol altra persona, amb la diferència que no tots som capaços de mirar dins nosaltres i reflexionar obertament sobre com som, ni entendre i percebre el que ens poden oferir els que ens envolten. 

Per jo ha estat una lliçó de reconeixement d’un mateix ja que sovint no tenim temps per respirar i prendre consciència de com som, de què sentim, de què podem oferir i de què ens poden donar.

Penso que és un bon recurs per fer-nos veure les potencialitats de l’ésser humà i al mateix temps de la vena que duim que ens impedeix veure més enllà.

Tenim molta feina a fer. ENDAVANT!!!

 

SABER MIRAR

Podem trobar moltes definicions del verb MIRAR, algunes d'elles són: -fixar la vista en un objecte "es va mirar al mirall"; -observar les accions d'una persona "mirar com passa la gent"; -pensar, sospesar "mira bé el que fas"; -apreciar, estimar, tenir en compte "aquest mestre mira molt per els alumnes"...

Quan miram ens refereim a l'acció voluntària d'entendre les coses, quan miram intentam comprendre les coses. L'acció de mirar, per  tant,  pot transformar, fer créixer i d'alguna manera ens connecta als nostres sentiments, a la nostra intel·ligència, a les nostres accions.

Per altra part, quan parlam de veure ens referim a percebre sensorialment per mitjà de la vista.

Sabem mirar, doncs?, o simplement estam preparats per veure i no comprendre el que veim?

 

Normalment quan miram els infants, el que veim primer són les seves conductes: el què fan, el què diuen (o callen), com actuen, com es mouen... Però tot això són, al cap i a la fi, parts de la seva totalitat, de l'aquí i ara en un moment del seu desenvolupament i en un espai concret, afegint les expectatives que poguem tenir nosaltres envers el que veim.

Mirar és la capacitat de dotar de significat a una situació concreta, i depenent de com ho facem les conseqüències derivaran cap un sentit o un altra. 

Seguint el llibre de Lola Arrieta i Marisa Moresco "educar des del conflicto", penso que és important tenir en compte:

LES MIRADES QUE NO RESULTEN:

• Mirar de forma estàtica: prescindint de la capacitat de canvi dels nins/es. " Aquest nin/a és.... així"
• La mirada legal, reduccionista de la realitat: " aquest nin/a és dolent"
• La mirada absentista: "allà ell", "no en faré cas i ja està!

LES MIRADES QUE RESULTEN:

• Mirar als infants de manera descriptiva: "aquest infant ara està així "
• Mirar en perspectiva: per tal de cercar i comprendre tenint en compte l'espai, el temps o altres condicionants. "què deu tenir aquest dies?, Que ens deu voler dir amb aquesta conducta?..."
• Mirada d'autoritat racional: pensant en què podem fer nosaltres per reorientar la conducta.

Amb tot això penso que no podem deixar de banda la feina d'aprendre a mirar i per tant oferir als nostres alumnes temps i interés per comprendre el que veim.

...BENVINGUDA...

-->

Diuen que mai no és tard quan arriba, i finalment el dia d'inaugurar el meu bloc ha arribat. QUINA EMOCIÓ!!. Fa més d'un any que li don voltes, que anoto idees i que intento donar forma a diferents pensaments i a donar importància a totes les gotes de la meva pluja d'idees. I realment hi ha hagut una gran pluja, una borrasca que dura des de novembre de 2011. Cal dir que amb varis anticiclons entre mig que han donat un cert repòs.

Un any després, poso a la xarxa un instrument que em permetrà donar llum a aquestes idees, més ben o mal plantejades, ja que al cap i a la fi formen part del meu aprenentatge. 

Mentre escric aquestes línies m'acompanya la banda sonora d'Amelie, que precisament em transmet aquest anar i venir en els meus pensaments i aquesta recerca de la línia que volia per el meu bloc. 
Creureu, si hi ha algú que em llegeixi, que no obria el meu bloc perquè no li trobava el títol adequat? Tenia clar que havia de ser un bloc que em permetés reflexionar sobre diferents temes i aspectes de l'educació, i que transmetés la importància d'un mot que m'acompanya des de què vaig estudiar la carrera d'educació social. La MIRADA. 
Què important és saber mirar!; Miram i veim el què hi ha?, miram el què ens convé?, el què no ens fa por?, com miram aquells infants que passen desapercebuts?, passen desapercebuts perquè no els miram?, què senten els infants quan els miram amb amor?...
I perquè mirades sense filtres? doncs perquè penso que les mirades sinceres i útils són aquelles que veuen el què hi ha, sense prejudicis i sense esperar res a canvi.
Intentaré anar reflexionant sobre diferents mirades i aspectes educatius que per a mi siguin interessant compartir.