COM MIRAM?

Som taujà per acib

 

Vegent aquest video em demano, què diríem nosaltres si tinguéssim una estona per pensar amb el què ens agradaria ser si ens deixessin triar.“...m’agradaria ser com un tractor per enfonsar els peus a la terra”, que diríem si ens deixessin somniar “...ser gran per regalar la sabiduria als joves...”, que desitjaríem, “...o ser petit i no saber res...”, que diríem de la gent del nostre poble “...prest seràn tres, això si que mola, són i seran...”, què ens aporten i què aprenem d’ells “...quan estrenyo la seva mà sento la força de la vida”, què diríem que hi ha en els llocs on no hem accedit mai “... una escala que va als nuvols”..., i sobre les coses que ens preocupen? “...com per tenir al·lota ara, amb totes les coses que jo ara tenc al cap...!” què fem davant les coses quotidianes “...m’agraden les faroles encara que estiguin apagades, són diferents...”, em demano quina actitud tenim davant allò que no coneixem “...lo normal sembla, a vegades diferent, m’agrada que els nins sàpiguen qui soc, perquè soc com el vent, sempre en moviment...”

Però què diríem si ens demanessin com som? “... el millor és ser un mateix, seguir el nostre propi camí...”

SEGURAMENT, MOLTS PODRÍEM "FER NOSTRES" LES  PARAULES DE JUAN MATEO.

Aquest vídeo ens mostra que el què sent una persona amb una paràlisi cerebral potser exactament el que sent i pensa qualsevol altra persona, amb la diferència que no tots som capaços de mirar dins nosaltres i reflexionar obertament sobre com som, ni entendre i percebre el que ens poden oferir els que ens envolten. 

Per jo ha estat una lliçó de reconeixement d’un mateix ja que sovint no tenim temps per respirar i prendre consciència de com som, de què sentim, de què podem oferir i de què ens poden donar.

Penso que és un bon recurs per fer-nos veure les potencialitats de l’ésser humà i al mateix temps de la vena que duim que ens impedeix veure més enllà.

Tenim molta feina a fer. ENDAVANT!!!